Publicacions

Del grup

Una primera mostra de la interrelació a la universitat valentina entre filòlegs de diferents especialitats interessats tots ells en la transmissió i influència dels models literaris clàssics sobre les creacions posteriors és el volum següent:

· R. Beltran, P. Ribes, J. L. Sanchis (eds.), La recepción de los clásicos / La recepció dels clàssics, Universitat de València (Quaderns de Filologia: Estudis literaris, 10) 2005.

 

A partir de la primera trobada científica (2008), els treballs han vist la llum en diferents volums de la col·lecció Classical and Byzantine Monographs auspiciada pels professors G. Giangrande (†) i H. White a l'editorial Adolf Hakkert:

· L. Pomer, J. Redondo, J. Sanchis Llopis, J. Teodoro (eds.), Les literatures antigues a les literatures medievals. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXVIII), 2009. [més informació]

Ressenya: A. Narro, Studia Philologica Valentina 12, 2010, 182-183 [>>]

· Á. Narro, J. Redondo (eds.), Herois i sants entre les literatures clàssiques i la tradició literària occidental. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXXV), 2011. [més informació]

· C. Padilla, J. Redondo (eds), El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de l’època clàssica fins a les societats actuals. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXXVII), 2012. ISSN: 1381-2955. ISBN: 978-90-256-1279-5. [més informació]

· J.J. Pomer, J. Redondo, R. Torné (eds.), Misogínia, pensament i religió a la literatura del món antic i la seua recepció. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXXIX), 2013. ISSN: 1381-2955. ISBN: 978-90-256-1284-9. [més informació]

· J. Ll. Teodoro & R. Torné, «Balanç dels treballs i activitats del Grup d'Investigació en la Recepció de les Literatures Clàssiques (GIRLC) de la Universitat de València», Auriga, 68, 2013, 46-49. [>>]

· Á. Narro (ed.), Elementos sobrenaturales en las literaturas clásicas y su recepción. Editorial Académica Española (OmniScriptum GmbH & Co. KG), Saarbrücken, 2014. ISBN: 978-3-8484-7296-3. [més informació]

· J. Redondo & R. Torné (eds.), Apocalipsi, Catàbasi i Mil·lenarisme a les literatures antigues i la seua recepció. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXXXI), 2014. ISSN: 1381-2955. ISBN: 978-90-256-1292-4. [més informació]

· Á. Narro & J.J. Pomer (eds.), Bestiaris i metamorfosis a les literatures clàssiques i la seua tradició. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXXXIII), 2015. ISSN: 1381-2955. ISBN: 978-90-256-1037-5. [més informació]

· V. Escudero, N. Gómez Llauger, Á. Narro (eds.) Omnia vincit amor.  Amor i erotisme a les literatures clàssiques i la seua recepció. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXXXIV), 2015. 978-90-256-1309-9. [més informació]

 

Individuals

A títol orientatiu, el present recull dóna idea de les principals aportacions que diferents membres del GIRLC han treballat a nivell més particular:

· S. Carbonell, «El amor en la novela de Apolοnio de Tiro: un ejemplo de análisis comparativo», Κοντυλοφόρος 2, 2003, 7-35.

· R.-J. Montañés, «El viaje y los viajes en la literatura bizantina», in R. Beltrán (ed.), Maravillas, peregrinaciones y utopías: literatura de viajes en el mundo románico, València 2002, 375-390.

· R.-J. Montañés, «Els catalans i Catalunya a la literatura grega medieval i moderna: una aproximació anecdòtica», in J. Bermúdez, L. Meseguer, R.-J. Montañés & V. Salvador (edd.), Miscel·lània en honor a F. Mira, Castelló 2008, 221-233.

· R.-J. Montañés, «Ἰμπέριος καὶ Μαργαρώνα, Pierre de Provença: relacions i possibilitats», in L. Pomer et al. (edd.), op. cit., 95-107.

· Á. Narro, «Aspectes del tractament de fonts al Memorial del pecador remut de Felip de Malla», in E. Borrell & L. Ferreres (edd.), Artes ad humanitatem, Vol. II, Barcelona 2010, 273-281.                                                                                                   

· Á. Narro, «Lo scontro tra formazione classica e pensiero cristiano: La vita e miracoli di Santa Tecla», Graeco-Latina Brunensia 15, 2010, 129-140.                                                                                                                                                           

· Á. Narro, «Los valores de la buena mujer en Plutarco a través del De institutione feminae christianae de Luis Vives», in J.M. Candau Morón, F.J. González Ponce & A.L. Chávez Reino (edd.), Plutarco transmisor, Sevilla 2011, 569-584.                                 

· Á. Narro, «San Jerónimo como transmisor de la tradición clásica en el De institutione feminae christianae de Juan Luis Vives», Studia Philologica Valentina 13, 2011, 325-340.

· Á. Narro, «Nouvelles réminiscences littéraires décelées dans la Vie et les Miracles de S. Thècle (BHG 1717-1718)», Analecta Bollandiana 130, 2012, 303-305.

· Á. Narro, «Oralidad en la literatura cristiana primitiva», Studia Philologica Valentina 14, 2012, pp. 17-34.

· Á. Narro & L. Pomer, Traducción y recepción de la cultura clásica, Valencia, 2012.

· Á. Narro & S. Grau, «Vidas de filósofos y hechos apócrifos de los apóstoles: algunos contactos y elementos comunes», Estudios clásicos 143, 2013, 33-59.

· Á. Narro, «Heródoto I 53 y su transmisión en la literatura griega cristiana», Cuadernos de Filología Clásica. Estudios griegos e indoeuropeos 22, 2013, 269-276.

· Á. Narro, «La visión de la mujer en los Hechos de Jantipa y Polixena», in Pomer, J.J.; Redondo, J. & Torné, R. (eds.) Misogínia, religió i pensament a la literatura del món antic i la seua recepció, Amsterdam, 2013, pp. 123-141.

· Á. Narro, «Horonímia de la Comunitat Valenciana», in Casanova, E. (ed.), Nous materials de toponímia valenciana, València, 2013, 475-500.

· Á. Narro, «Mítica de los moros y las moras de la toponimia peninsular», in Actes del 26é Congrés de Lingüística i Filologia Romàniques (València, 6-11 de setembre de 2010), Berlin, 2013, 219-228.

· Á. Narro, «Lo sobrenatural en los evangelios canónicos y apócrifos sobre la infancia de Jesús», in Redondo, J. (ed.), El sobrenatural a les literatures mediterrànies, Amsterdam, 2013, 195-216.

· Á. Narro, «Plutarco en el De officio mariti de Luis Vives», in Santana, E. (ed.), Plutarco y las artes, Madrid, 2013, 329-340.

· Á. Narro, «L'importance de la foule (ὁ ὄχλος) dans l'Évangile de l'enfance de Thomas l'israélite», in Schröter, J. (ed.) The Apocryphal Gospels within the context of Early Christian Theology, Leuven - Paris - Walpole, 2013, 627-638.

· Á. Narro, Tradició clàssica, pensament cristià i educació a Vives. Les fonts del De institutione feminae christianae (1523), Berlín, EAE Publishing. [>>] Ressenya: S. Millán, Lemir 20, 2016, 3-8.

· L. Pomer Monferrer, «Reminiscències explícites de l’antiguitat grecollatina al Tirant lo Blanc», Studia Philologica Valentina 4, 2000, 117-138.

· L. Pomer & E.J. Sales, «Las fuentes clásicas y los libros de caballerías: el caso de Feliciano da Silva», Quaderns de Filologia. Estudis literaris 10 (2005), 73-88.

· L. Pomer Monferrer & E. Sales Dasí, «El Minotauro y el Laberinto en los libros de caballerías», Stylos 16, 2007, 35-58.

· L. Pomer Monferrer & E. Sales Dasí, «La materia clásica y el papel mágico de Medea en las partes III-IV de Belianís de Grecia», in L. Pomer et al. (edd.), op. cit.,109-121.

· L. Pomer Monferer, «El personatge d'Alexandre al Tirant Lo Blanc», in F. Grau Codina, J. M. Maestre Maestre, J. Pérez Durà, (edd.), Litterae Humaniores. Del Renacimiento a la Ilustración. Homenaje al profesor José María Estellés, València, Universitat, 2009, 485-505.

· L. Pomer Monferrer & E. Sales Dasí, Antología de las más famosas historias de amor, Madrid 2010.

· L. Pomer Monferrer, «El episodio del médico Filipo en el Tirant lo Blanc y las diferentes versiones de esta anécdota de la vida de Alejandro Magno», in M.A. Almela et alii (coords.) Perfiles de Grecia y Roma III. Actas del XII Congreso Español de Estudios Clásicos, Madrid 2011.

· L. Pomer Monferer, «Traslación de términos históricos y mitológicos de la Antigüedad grecorromana en la obra de Falcó», Calamus Renascens 12 (2011), 133-146.

· L. Pomer Monferer, «Feliciano de Silva y su redefinición del héroe caballeresco», in Á. Narro, J. Redondo (edd.), Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, Adolf M. Hakkert, 2011, 209-225.

· L. Pomer Monferer, «Presagis funestos per als emperadors i cèsars a les Res Gestae d'Ammià Marcel·lí», C. Padilla, J. Redondo (edd.),  El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de l´època clàssica fins a les societats actuals, Amsterdam, Adolf M. Hakkert, 2012, 227-236.

· L. Pomer Monferer, «Las parejas trágicas de la mitología grecolatina en la poesía del Siglo de Oro español», J. Luque, M.D. Rincón, I. Velázquez (edd.), Dulces Camenae. Poética y poesía latinas, Granada-Jaén, SELAT, 2012, 1231-1242.

· L. Pomer Monferer, «Continentia i clementia en la tradició d'Alexandre el Gran: el tracte rebut per la familia de Darios», SPhV 14 (2012), 401-414.

· L. Pomer Monferer, «Les Amazones com a model d'inversió social», J.J. Pomer, J. Redondo, R. Torné (edd.), Misogínia, religió i pensament a la literatura del món antic i la seua recepció, Amsterdam, Adolf M. Hakkert, 2013, 173-184.

· L. Pomer Monferer, «Los exempla paganos en la literatura polémica cristiana: la figura de Dido», in AA.VV. Officia Oratoris. Estrategias de persuasión en la literatura polémica cristiana (ss. I-V). Ilu: Revista de Ciencias de las Religiones (Anejos), 2013, 117-136.

· Juanjo Pomer Monferrer, «Les cartes d'amor a la novel·la grega antiga i al Curial e Güelfa», Scripta 4, 2014, 1-10.

· J. Redondo, «Hipòcrates líric a l'Humanisme català», Fauentia 18, 1996, 87-101.

· J. Redondo, «Hel·lenismes al català medieval: bilingüisme o llengua franca?», Quaderns de Filologia 5, 1999, 173-186.

· J. Redondo, «Η ελληνοκαταλανική διγλωσσία στο Χρονικό του Muntaner», in Chr. Tzitzilís & Th.S. Pavlidou (edd.), Μελέτες για την ελληνική γλώσσα. Πρακτικά της XX Συνάντησης Συνεργασίας, Tessalònica 2000, 491-498.

· J. Redondo, «Les possibles fonts gregues de la Disputa de l'Ase de Turmeda", in C. Bosch & P.J. Quetglas (edd.), Mallorca i els clàssics, vol. II, Palma de Mallorca 2000, 33-48.

· J. Redondo, «Elements mitològics i folclòrics a la Crònica de Pere Antoni Beuter» (en col·laboració amb À.F. Ortolà), in M.À. Vilallonga, D. Ferrer, D. Prats (edd.), Història i Llegenda al Renaixement. Actes del IV Col.loqui Internacional problemes i Mètodes de la Literatura Catalana Antiga, Girona 2004 (= Estudi General 23-24), 261-280.

· J. Redondo, «La tria de Constantinoble al Tirant: ficció literària o manlleu a la realitat?», Tirant 9, 2006

· J. Redondo, «Greek Medical Loanwords in Valencian Medieval Authors», Spolia. Journal of Medieval Studies

· J. Redondo, «Sobre els hel·lenismes a l'obra d'Arnau de Vilanova», SPhV 10, 2007, 95-107.

· J. Redondo, «Sobre les fonts bizantines de la Rhetorica nova de Ramon Llull. Una aproximació a la qüestió», in J. Bermúdez, L. Meseguer, R.-J. Montañés, V. Salvador (edd.), Miscel·lània en honor a F. Mira, Castelló 2008, 297-308.

· J. Redondo, «L'Espill de Jaume Roig i la poesia satírica bizantina», in L. Pomer et al. (edd.), op. cit., 123-148.                             

· J. Redondo, «Sobre la recepción de Plutarco en el primer cuarto del siglo XV: el Memorial del pecador remut de Felip de Malla», in J.M. Candau Morón, F.J. González Ponce & A.L. Chávez Reino (edd.), Plutarco transmisor, Sevilla 2011,633-643.                           

· J. Redondo, «Is really Syntipas a translation? The case of 'The faithful dog'», Graeco-Latina Brunensia 16, 2011, 13-23.

· J. Redondo, «La font bizantina d’un passatge del Tirant: l’episodi del filòsof calabrès al capítol CX», Tirant 15, 2012, 5-18.

· J. Redondo,«El pont d’Arta i la mitologia indoeuropea», in C. Padilla & J. Redondo (edd.), El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de l'època clàssica fins a les societats actuals, Amsterdam 2012, 237-254.

· J. Redondo,«Observacions sobre les fonts de l'Espill de Jaume Roig», in J.J. Pomer, J. Redondo & R. Torné (edd.), Misogínia, religió i pensament a la literatura del món antic i la seua recepció, Amsterdam 2013, 185-212.

· J. Redondo,«The Faithful Dog: The Place of the Book of Syntipas in Its Transmission”, Revue des Études Byzantines 71, 39-65.

· J. Redondo, La tradición clásica en la literatura castellana medieval. Cuatro estudios, Madrid 2013.

· S. Sancho Montés, «Plutarc a la Primera Part de la Història de València d’En Pere-Antoni Beuter», in M. Jufresa et al. (edd.), Plutarc a la seva època. Paideia i societat, Barcelona 2005, 835-842.

· S. Sancho Montés, «La influència de Plutarc a la Primera Part de la Història de València d’En Pere-Antoni Beuter», in R. Beltran et al. (edd.), La recepción de los clásico / La recepció dels clàssics, op. cit., 89-102.

· S. Sancho Montés, «El nom dels vents com a elements de mitologia grecollatina al Liber Maiolichinus», in L. Pomer et al. (edd.), op. cit., 191-205.

· J. Redondo & S. Sancho, «Las mujeres plutarqueas en el humanismo catalán: de Bernat Metge a Beuter», in J.M. Nieto (ed.), El amor en Plutarco. Actas del IX Simposio Internacional de la Sociedad Española de Plutarquistas, León 2007, 687-697.

· J.C. Sastre Barceló, «L’arxiu del monestir de Santa Clara: notes per a la seva catalogació, conservació i difusió», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 48, 1992, 281-290.

· J.L. Teodoro, «Els heŀlenismes del Regiment de Sanitat al rei d’Aragó d’Arnau de Vilanova i la seua recepció», in L. Pomer et al. (edd.), op. cit., 207-227.

· J. Benavent & J.L. Teodoro (edd.), La porta del Paradís. Epístola sobre la situació del Paradís, el dia de la Passió de Crist i el mes de la creació del món, València 2008.

· R. Torné, «Maragall i Píndar», in M.C. Bosch & M.A. Fornés (edd.), Homenatge a Miquel Dolç. Actes del XII Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Palma 1997, 631-635.

· R. Torné, «La traducció de l’Olímpica I de Píndar per Joan Maragall», Anuari de Filologia 8, 1997, 75-86.

· R. Torné, «Joan Maragall traductor d’Hesíode?, Faventia 21, 1999, 139-143.

· R. Torné (ed.), Miquel Dolç. Assaigs sobre la literatura i la tradició clàssica, Barcelona 2000.

· R. Torné, «Traducciones catalanas de los poemas homéricos », Tempus 23, 1999, 5-15.

· R. Torné, «El matritense BN 4697: estudio del texto de la Batracomiomaquia », CFC(egi) 11, 2001, 279-285.

· R. Torné, «La Batracomiomaquia en una edición de Brescia (ca. 1474)», Kleos 9, 2004, 45-57.

· R. Torné, «Lectura i interpretació de la Batracomiomàquia segons els escolis de l’escurialenc 475 Y IV 1», in B. Usobiaga & P.J. Quetglas (edd.), Actes del XIV Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Barcelona 2004, 389-394.

· R. Torné, «Teodor de Gaza i la seva paràfrasi de la Batracomiomàquia», in L. Pomer et al. (edd.), op. cit., 235-254.

· R. Torné, «Veritat i aparença de Simònides a Plató». In: R. Torné & J. Porta Fabregat (eds.), Les línies mestres de la història del pensament. III Jornades lleidatanes de Filosofia Moderna. Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Quaderns de l’Institut nº 24, 2009, pp. 149-154.

· R. Torné, «Editar la Batracomiomaquia: problemes i estat de la qüestió». In: E. Borrell Vidal, P. Gómez Cardó (eds.), Artes ad humanitatem, vol. I. Barcelona, SEEC - Diputació de Tarragona, 2010, pp. 277-283.

· R. Torné, «Status diví i fets sobrenaturals a la lírica grega: algunes notes i observacions», In: C. Padilla & J. Redondo (eds.), El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de lèpoca clàssica fins a les societats actuals, Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs (vol. LXXVII), 2012, pp. 317-328.